La Casanellas-Ludwing és la clàssica de la cara est de la Panxa. Amb un primer llarg re-equipat per ser escalat a l’estil esportiu i una segona tirada que conserva l’equipament original, ens permet en una sola via gaudir dels dos vessants de l’escalada: l’esportiu i el més clàssic. El primer llarg és preciós, una 40 metres de continuïtat sobre regletes i forats on haurem d’anar serpentejant per trobar la millor opció en cada moment. Per la segona tirada haurem de menester un bon grapat de plaquetes recuperables, que ens permetran progressar amb tota seguretat i guanyar la segona reunió. Des d’allí només ens caldrà una agradable grimpada de dos llargs per arribar al cim de l’emblemàtica agulla.
- Via: Casanellas-Ludwing
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 145 metres
- Equipament: Primera tirada equipada amb parabolts. La resta amb caps de burí.
- Material: 12 cintes exprés, 10 plaquetes recuperables i un estrep.
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la vessant est de la Panxa seguim un corriol a mà dreta, just abans de les escales, que en quatre metres ens deixa a peu de via.
-
- Darrers metres de la mantinguda primera tirada
-
- Entretinguda segona tirada
-
- Els tascons van molt bé per escanyar caps de burí
-
- Ressenya de la via
L1(6a)
Per encertar la nostra via hem de fixar-nos en una ratlla blanquinosa que va de dalt a baix d’aquesta vessant. La primera tirada segueix aquesta ratlla.
Comencem amb uns primers metres inclinats que de seguida es redrecen. La tirada és molt bonica i haurem d’anar zigzaguejant per tal de trobar el pas més adequat en cada moment. Arribem a un llavi on hi ha una reunió. El pas clau del llarg es troba per sortir del llavi, haurem de buscar cap a la dreta per trobar bones preses de mans que ens permetin pujar peus i tornar cap a l’esquerra. Segueix una desena de metres mantinguts fins a la reunió, que es fa en un forat i no és gaire còmoda. 40 metres.
L2(Ae)
A la segona tirada canvia radicalment el caire de la via, el que abans eren parabolts ara són caps de burí, que ens obliguen a progressar en tècnica d’artificial. El lliure és factible, però el fet d’anar col·locant les plaquetes el fa més difícil si cap. A la part superior però, el lliure ja s’imposa i haurem d’anar decantant-nos lleugerament cap a l’esquerra per atènyer la segona reunió, força còmoda. Per aquesta R val la pena reservar una plaqueta recuperable per tal de reforçar-la una mica més. 35 metres.
L3 i L4 (III+)
El dos darrers llargs són una agradable grimpada sobre roca excel·lent. Si anem en lleugera tendència a l’esquerra trobarem una reunió que és compartida amb la via del Cabra i la Pel Davant. Des d’allí ens restaran una quarantena de metres fins al cim.
Descens:
Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada molt elegant amb algun pas una mica més “punyeteru”.
- Roca de primera.
- La segona tirada, entretinguda, amb l’equipament original ens permet progressar sense patiments.
Potser també et pot interessar: